dilluns, 2 de juny de 2008

la trista i melangiosa història de la granota que no podia dormir

De vegades em demano si l'atzar celestial es rebel·la amb follia contra les granotes malastrugues. ¿Quin interès hi deu tenir, ai pobre d'amfibi?

Aquesta nit ha estat una mica horrible per algun amfibi de l'ordre dels anurs. Per algun motiu que encara no ha estat desxifrat ni comprès per cap dels més erudits cervells de la raça humana, aquesta nit, una granota que dormia en un pis del carrer d'Hercegovina s'ha despertat a dos quarts de cinc de la matinada amb ganes de beure aigua --em demano si a la resta de granotes del país els ha passat el mateix--. En havent begut i, doncs, satisfeta la set, ja no li ha estat possible de dormir més. Quan, dues llargues hores després, la granota ha estat a punt de conciliar, per fi!, el son de nou (fase anomenada "trance"), un raig del primer sol del matí, petit i intens, l'ha enlluernada de tal manera que s'ha desvetllat de nou --i de poc que no s'ha quedat cega, val a dir-ho--.
Quan, mitja hora després, la granota ha estat a punt de tornar a conciliar el son, ha tingut un somni d'aquells que de vegades hom té, que somia que ensopega i cau i es fot un esglai com un temple. I vinga, som-hi.
Quan, per tercera vegada, la malaguanyada granota ha tornat a estar a punt de conciliar el son, un despertador que incomprensiblement estava programat a les vuit del dematí ha començat a sonar ben fort --amb l'ensurt consistent--, i la granota gairebé s'hi queda.
I quan, per quarta volta, la granota, mig morta, ha estat a punt de conciliar el son, ha estat l'hora dita de llevar-se per eixir al carrer i ja no ha tingut l'oportunitat de dormir més.

Jo, el narrador, estic consternat. ¿Qui l'hi explicarà, i com, aquest incomprensible esdevenir torracollons de l'atzar? ¿I qui li guarirà la son?