dimarts, 26 d’agost de 2008

l'arracada que no es pot treure

Ell sempre havia volgut tenir alguna cosa especial, diferent de qualsevol altra. No calia que fos res de l'altre món: simplement, quelcom de bonic que no fos res habitual de la ciutat, quelcom d'original. S'ho va rumiar molt i molt, i s'ho va rumiar més encara i va tenir molts dubtes, i al final s'ha comprat una arracada. Sí, una arracada; en sembla una com qualsevol altra, però no ho és pas: és una arracada de pressió, d'aquestes que s'injecten a la pell fent força i ja no se'n treuen. Per fer-la destacar --n'està molt orgullós--, se l'ha posada a la cella.

Pot semblar que aquest fet no és res d'especial, però no és així: aquesta arracada fa la forma d'una llança punxeguda, i travessa la cella, elegantment, de biaix. El to especial és que duu un cèrcol enganxat al bell mig del pal. L'hi manté ferma i inamovible, clavat al tronc, i envolta tota la pell per fora; hi és soldat, formant base i essència del tot.

Això la fa ser l'arracada especial, i alhora l'arracada permanent: un cop posada, ja mai més no se'n pot treure; si la vols treure, l'has de trencar. I això el turmenta, perquè se l'estima molt i li agrada més que cap altra cosa del món, però sap que, si mai se la voldrà treure, la perdrà per sempre més. I això, alhora que l'empeny a voler-la conservar per sempre més, també l'empeny a voler-se-la llevar de seguida per desempallegar-se del turment.

dissabte, 23 d’agost de 2008

coses boniques

Coses boniques per guanyar, però coses boniques per perdre.

Suposo que sempre acabem pensant coses iguals. Si més no, jo. Vull pensar que no sols jo. Voldríem sumar i sumar coses boniques, però de vegades en sumar coses boniques hem de sumar coses lletges addicionalment: vénen incloses en el paquet i no podem fer res per evitar-ho; sovint tampoc no ens importa tant, però de vegades sumem més coses lletges que boniques, i llavors això no ens agrada. Voldríem sumar-ne només de boniques, esclar. I de vegades potser arriba un punt que potser ja n'hem sumades tantes que, per poder-ne sumar més, n'hem de restar, sense poder eludir-ho. Grrrgh.


És el tarannà perenne. Això es podria aplicar, suposo, a moltes coses de la vida. Potser algú ha pensat en coses materials, però jo penso que això es refereix molt més a coses de l'esperit o a béns no materials, com ara amistat o amor, però sobretot també es pot afegir a altres coses (com ara, no ho sé: una situació laboral, estabilitat, tranquil·litat).

dijous, 21 d’agost de 2008

afligit

Hom sempre pot tindre un dubte lèxic o voler cercar el significat d'una paraula per conèixer-ne el significat exacte i més precís. Jo mateix he hagut de fer-ho: cercava paraules sinònimes de "tristor" o "abatiment", i el diccionari de sinònims m'ha suggerit "aflicció". Sí. Bonica. He buscat al diccionari --en aquest cas, mira, el de l'Enciclopèdia-- què vol dir "afligit" exactament, a vejam què ens diu:

afligit -ida
[de afligir]
adj Que sofreix aflicció.

D'acord. Esclar, ens remet a "aflicció": era obvi. Doncs som-hi, cerquem-hi què vol dir "aflicció".

aflicció
[s. XIV; del ll. afflictio, -ōnis, íd.]
f 1 Estat de qui està afligit.
2 La causa d'aquest estat. Amb aquell comportament era l'aflicció dels seus.

Esclar. Gràcies, m'ho has aclarit tot. Ara hauria de buscar "afligit" per saber exactament quin és l'estat de la persona que està afligida, però no en trauria l'aigua clara.

D'això, se'n diu "el peix que es mossega la cua".