divendres, 19 de setembre de 2008

som uns envejosos!

Cada dia que passa és un món nou que has viscut i en què han passat coses ben curioses. Sovint no ens n'adonem, però de vegades trobem perles molt boniques que ens fan pensar: "Grans mercès, o senyor, per haver-me il·luminat en el dia d'avui". Gràcies a un company de feina, he vist la llum.

Bé, resulta que a la tele han fet la desfilada de moda que fan cada divendres; com que això no ho subtitulem, s'han posat a comentar que si tal se n'anava al llit amb no sé qui i tal altre amb no sé quants, i llavors han parlat de les tendències sexuals del dissenyador de roba que presentava la desfilada. A mi aquesta mena de temes em semblen superficials, però vaja, ja em faig el càrrec que, a segons qui, el pot picar la curiositat de si en Quimet se n'ha anat al llit amb en Pepet o bé amb la Cisqueta.

Però, un cop comentades les xuclades d'espàrrec que fan o deixen de fer els modistes, "perquè la meitat de modistes són gais", suposo que han pensat que hi calia aprofundir i, entrant, ara ja sí, en el si de les persones, de la personalitat i de la feina, han comentat: "No entenc com els modistes gais s'atreveixen a dissenyar. No en tenen ni idea. Els gais són gais perquè envegen el cos de les dones, l'envegen perquè no el poden tenir, però no el coneixen; llavors, com han de saber ser modistes per a dones si no saben quin cos tenen?".

Si és que som uns envejosos!

dijous, 18 de setembre de 2008

coses d'escala

Avui finalment han vingut a cobrar el rebut de l'escala. En principi és una cosa que es passa a cobrar cada mes, però jo en devia cinc... o.o

El cas és que ha estat una situació molt surrealista. Han trucat a la porta, i, esclar, he obert. Ja tenia els calés preparats i tot. Bé, doncs, en obrir, he sortit al replà i he ajustat la porta perquè no em fugissin els gats, i la senyora del rebut se m'ha quedat mirant amb una cara espantosament d'al·lucinada com dient: "Què fa aquest foll?!", com si fos una cosa tan estranya sortir al replà i ajustar la porta quan ve algú a cobrar. I llavors, diu: "Ah, esclar, els gats! Hahahahahahaha" i vinga a riure com una boja. Aleshores, han obert la porta els veïns del davant: una dona molt simpàtica, la típica iaiona catalana, molt amable i agradable i amb un accent ben bonic. Ha obert la porta amb una bata rosa d'estar per casa, i ens ha saludat, i llavors ha dit: "Aaaai! Però si tu ets el noi que estens la roba! Ooooh, molt bé, eh? Ho fas molt bé. És que sempre el veig --li explica a la dona del rebut-- estenent la roba, esclar, com que som veïns de porta per porta el veig quan estén, hahahaha! Doncs ho fas molt bé, eh? Sempre la posa tota ben posada, recta i ben llisa, molt bé, molt maco. M'agrada molt que estenguis la roba". I, mentrestant, hi havia el marit de la senyora passejant, de fons, amb la seva bateta fina i les sabatilles d'estar per casa. No sabia jo que la gent es fixava tant en si la roba l'estenia bé o malament. La dona del rebut hi ha afegit: "Ah! Estens tu la roba? I com t'ho fas amb les caques dels coloms? No et taquen tota la roba?". Eh? Què? Ja els planyo, els veïns de dalt, si sempre tenen la roba plena de caques, però aquí a l'entresòl no tenen per costum cagar les vint-i-quatre hores del dia, faltaria més.

Llavors la senyora de bata rosa ha dit: "Ai, molt bé, és que no conec pas gaires nois de la teva edat que estenguin la roba, ni que ho facin tan bé com tu. Ai, però sempre pateixo perquè tens la roba allà estesa tot el dia, sempre tinc l'ai al cor". Bé... "A vegades et descuides alguna cosa estesa". Sí. Si hi ha alguna peça que encara no és eixuta doncs la deixo més estona. Però em fa molta gràcia. És molt maca aquesta senyora. Bé, quan s'han cansat de comentar com estenc la roba (encara pateixo pels veïns de dalt: com s'ho fan per estendre la roba i lluitar contra els coloms?), llavors la dona del rebut m'ha ensenyat el que s'havia de pagar, però molt dissimuladament, com si m'hagués de fer vergonya que la veïna sabés que feia cinc mesos que no pagava. Bé, potser seria normal que me'n fes. I llavors m'ha dit: "És això --assenyalant un paper on deia: 105€--. Paga'm el que vulguis". Com? "Paga'm el que vulguis"? He qudat parat. Ho he pagat tot trinco-trinco, però els propers mesos m'ho pensaré, tu, perquè si haig de pagar "el que vulgui" doncs m'estimo més no pagar res.

En fi, coses d'escala.

dissabte, 13 de setembre de 2008

llet

Com que ja sabeu que tinc molts contactes universals i de prestigi arreu, mai no desaprofito oportunitats per ajudar un bon amic. És per això que, en aquesta ocasió, per protegir una amiga, he ficat mà ens uns assumptes per prohibir el consum de llet en qualsevol àmbit; així doncs, a partir de dissabte 13 de setembre de 2008, sense cap mena d'excepció, serà prohibit el consum de llet i succedanis arreu del món en qualsevol circumstància o àmbit, sense que sexe ni religió hi puguin influir. Aquesta llei serà perenne i universal, i qualsevol persona que tingui sospites que algú en pugui prendre ens haurà d'avisar per tal que puguem prendre les mesures necessàries.

Estem estudiant també la possibilitat d'exterminar completament la raça de les vaques, perquè mai no en quedi cap, però encara no les tenim totes de si fer-ho o no, perquè, és que són tan bufones...

dilluns, 8 de setembre de 2008

la gradació de les oques

Si dues oques entre elles tenen una gradació de vuit, i dues altres oques potser tenen també una gradació similar (no és un problema de matemàtiques), ¿què en podem pensar? Les oques es graden de vuit i això les fa tenir unes similituds i unes diferències; en algunes ocasions, coincidiran de manera de pensar, però moltes altres coses les veuran diferents. Ara no sé per què se m'ha acudit ficar l'exemple aquest amb oques; en fi, que llavors, també hi hauran altres oques amb gradacions similars, però, ¿les diferències entre aquestes dues oques seran les mateixes que hi han amb les dues primeres? És a dir, l'oca de la gradació gran tindrà unes diferències amb l'oca de gradació mitjana, però l'oca mitjana tindrà unes diferències, potser similars, potser diferents, amb l'oca de la gradació petita. Ah!, ¿què és la gradació? ¿L'oca gran i la petita tindran gaires més diferències o potser resultarà que tindran gradacions tan distants que, fins i tot, s'assemblaran més encara? La mateixa por que l'oca mitjana té de l'oca gran, ¿la deu tindre també la petita en referència a la mitjana? O, és més, ¿a l'oca mitjana li fa por, potser, la mateixa por que l'oca petita deu tindre d'ella? Potser a qui li fa més por és a l'oca gran. O potser a la mitjana. O potser a la petita.

Les oques... Les oques...

PD: He buscat "goose anime" ("oca anime") a un conegut cercador d'internet i, en comptes d'oques, m'ha sortit aquest cupido tan bufó. Ja sé que no hi pinta res, però no he trobat cap altra imatge.