divendres, 7 d’agost de 2009

la Lluna i el Sol

Mai, fins al dia que de casualitat et vaig conèixer, no m'hauria pogut imaginar que al món hi pogués existir res tan meravellós com tu, res de tan perfecte ni res de tan lluent.

És a tu a qui dec les llàgrimes de l'època més important de la meva vida, perquè amb tu les he compartides: tu m'has ajudat a treure-les quan ha estat necessari, i també m'has ajudat a eixugar-les quan t'has adonat que ja n'havia vessades prou. És a tu que dec la meva supervivència, perquè tu ho has estat tot per mi i res mai no ha pogut omplir-me tant com el teu suau xiuxiueig de nit.

Tu ho ets tot per mi: ets l'alegria i la tristor, ets el sentiment més profund, l'agraïment més sincer, la bondat més innocent, l'amargor de la veritat, la joia del record i l'esperança, ets la veu més meravellosa, la música més màgica, la lletra més vertadera, ets la Lluna i el Sol.

Gràcies per acompanyar-me encara sempre, per continuar amb mi i no deixar-me mai.

dilluns, 3 d’agost de 2009

pistes per reconèixer textos valencians catalanitzats

Recentment he estat bandejat d'un fòrum valencià per haver atribuït l'etiqueta "català" a una cançó d'una sèrie de la televisió valenciana. Hi ha gent que això no sap tolerar-ho, i no solament valencians, perquè n'hi ha del Principat també que ho han considerat un lleig molt gros. Entre d'altres coses que em van dir quan vaig penjar el vídeo, hi havia que si és una falta de respecte, que si els catalans ens pensem que és nostre el que és seu... Bé, infinitud de qüestions. Per cert, un cop bandejat ja no puc entrar al fòrum, esclar, però en els missatges antics m'han canviat la imatge de perfil que tenia per una caca amb mosques i una bandera valenciana clavada amb un palet.

Arran d'això, em va picar la curiositat i vaig anar a espetegar a una d'aquestes pàgines que promouen l'idioma valencià "mai català", d'aquestes que tenen llistes amb 30 paraules i 50 coses que divergeixen del català i del valencià (t'ensenyo jo les 10 mil paraules que són iguals?), cartells per demostrar que la invasió catalanista és més que veritat, consideracions històriques, que si la toponímia de no-sé-on demostra que el valencià ja existia d'abans i tota la pesca.

Entre d'altres, vaig estar remenant una gramàtica valenciana que deriva de la terrible gramàtica del Puig, feta per gent que hi entén d'allò més. Filòlegs de 1a. Remena que remenaràs, hi vaig trobar uns consells pràctics per reconè... eh, no, perdó, vull dir, "pistes pa reconeixer texts catalanisats" (us imagineu que qualsevol gramàtica amb cara i ulls tingués un apartat que es digués així?). Ens expliquen que en valencià és "este" i no "aquest", "xiquet" i no "noi", "ròig" i no "vermell"... "Ròig", sí, ben obert; que aquest és un punt que m'ha fet gràcia: s'accentuen totes les vocals tòniques obertes perquè la gent sàpiga que són obertes, que ja que hi són s'han de fer veure (jo proposo que accentuem també les tancades, així hi haurà menys dubte encara).

Per fer-ne un tastet, en aquestes "pistes" s'hi troben coses com:

3)
Valencià: Açí - Ahí - Allí.
Català: Aquí - (no té) - Allí.


Ho haig de reconèixer!: m'encanta el "(no té)". Ho he trobat entranyablement tendre i bonic. Hauria de comentar que en català també tenim "ací" encara que estigui gairebé en complet desús, que "aquí" és de 2n grau i no de 1r, i que el 3r grau també té la forma "allà". Premi a la punteria! A la fira de dards us hauríeu inflat la bossa!

Però no me'n puc estar de comentar la meva joia preferida, la nineta dels meus ulls: l'apartat número deu, l'estrella de la sintaxi.

10)
Valencià: Els autors han segut uns chics pròu jovens (vèrp "ser" en formes passives).
Català: Els autors han estat uns nois bastant joves (vèrp "estar" en formes passives).

Ei: esclar!, això és una passiva amb el verb "estar". Quina evidència! És tan bonica que fa plorar, no trobeu? Fixeu-vos quants descobriments: "els autors han estat uns nois bastant joves" és una frase passiva i, com que és passiva --perquè ho és, oi?, ningú no ho dubta...--, utilitza el verb "estar" per fer passives. Perquè esclar, "estat" és el participi del verb "estar" i no ho és de cap altre verb, perquè Déu me'n guard que mai s'hagués pensat que "estat" podria ser participi del verb "ser" (sort que no ho és, perquè encara sortirien grups manifestants queixant-se'n i reclamant el dret a poder dir i escriure "sigut" i "sét").

._.u

Com hi ha ningú al món que gosi dir unes atrocitats tan grosses i quedar-se tan descansat?

Trobo molt coherent, donat el sentiment que pot tenir cadascú personalment, que es vulgui defensar la identitat d'un idioma, però, per favor, aquestes coses s'han de fer amb una mica de seny. Aquella mena de gramàtica que hi ha penjada és simplement un grapat de citacions descontextualitzades i d'exemples irrellevants amb l'única fixació de distar del català, tot un reguitzell de paranys embafadors que no tenen cap base on agafar-se. I, ja ho veieu, disbarats com una casa de pagès. Tot el que tenen només són insults a Catalunya, als catalans i al català, i advertiments contra l'amenaça conqueridora catalana. Ah!, i fonamentacions sense fonament per defensar la veracitat de la seva llengua. No té sentit voler proclamar res que no té lloc on subjectar-se.

Si us entra una dèria de saber-ne més, podeu cercar per qualsevol cercador "idioma valencià" i apa, mentaliseuvos pal gòig que aneu a tindre.