diumenge, 4 d’octubre de 2009

tots es mecanismes

He vist un riu a París
a prop de sa torre gris.
He vist un paraigua esqueixat. Tots es mecanismes.

Un home i sa dona aturats
conversen en terra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà tots es mecanismes.

I plou un dia normal.
Sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigua espenyat. Tots es mecanismes.

I vola es pedaç ondulant
i, com un insecte ferit
dins s'herba, per sempre, aturats tots es mecanismes.

Antònia Font, "Mecanismes"