dimecres, 24 de febrer de 2010

he de ser dolent

Buf...
Vull escriure un llibre. O un relat, tant se val.
I tinc uns personatges, uns personatges que més o menys els coneixia però no sabia com lligar-los. I els he lligat. I ara els conec, i sé com són. I em passa una cosa molt bonica: com més coses n'escric, més els vaig coneixent. I els he fet una història, que al capdavall és una excusa per poder-los donar vida, perquè uns personatges sense una història no tenen vida.
Però aquesta història i aquesta vida que tenen està marcada, esclar, per un fet punyent.
He de fer-los una putada molt grossa. Jo sóc el que sé que els l'he de fer, i jo sóc el que ho he decidit abans de res. I no me'n puc desdir, els he de fer una cosa molt lletja perquè aquest és el seu destí i així està escrit, i s'ha acabat el bròquil. Però els hi he agafat molt de carinyo, i ara no els la vull fer perquè no s'ho mereixen.
Hòstia, quina putada. He de tindre una mica de sang freda, però no sé pas si podré.