dissabte, 27 de març de 2010

penso que m'hi vull arrambar

M'havien demanat que li fes una bona morrejada.
I jo per mi faria el que fos per no estar-me'n. De baixada pel viarany, tot conversant-hi, pensava que, si les paraules s'acabaven, al capdavall tampoc no hi feia res, que a mi amb una bona arrambada ja em bastava. Ell no sap que ho penso, però bé que ho penso, ¿oi? Així que potser ell també ho pensa, però jo no sé que ho pensa. I potser ho penso jo i ell no ho pensa. ¿I si pensa que ho penso? Si més no, penso que, si li feia una morrejada, no li desagradaria. Tot i que no ho sé del cert. ¿I si m'hi arrambo i es queda sense ànima al cos? "Perdona, és que he pensat que pensaves que...". Potser n'hi hauria prou amb dir: "Perdona, és el que sembla. Però m'ha sortit el rampell i no me l'he pogut reprimir". No s'acabaria pas el món, ¿oi?

divendres, 26 de març de 2010

i dubtes

I esclar, et lleves al matí amb el teu guió destruït. Tot allò que ahir pensaves que tenies enllestit, de sobte, avui ja no hi és. I és que les coses van així, adés ho tens, adés ja no. Que res no és etern ho sabem tots del cert.

I dubtes. Què fas? Els vestigis els has llençats lluny, perquè feien mal de veure'ls. Tornes a començar-lo, perquè no hi ha cap més remei. Potser t'enrecordes d'algunes coses. D'altres ja les has oblidades, però se t'acudeixen idees noves. Fet i fotut, al final sempre trobes material per tornar a començar. I, quan tens un dia fosc, penses que ho engegaries tot a la merda. Però, quan tens un dia clar, t'alegres que se t'hagi incendiat tot, perquè així pots reprendre l'acció i enfocar-la des de nous punts de vista, i penses que si fa no fa voldràs escriure les mateixes coses però amb lletres diferents.

I quan tot vagi bé, sempre podràs somriure i compartir el teu bon moment.
I si t'omples de merda, sempre tindràs un bon amic que et deixi una escombreta per netejar-la. O no.

dimecres, 24 de març de 2010

si l'amor és nociu

¿Penseu que l'amor és nociu per la salut?

És que esclar, em demano jo... Si el govern vol prohibir les descàrregues de continguts d'internet, i té il·legalitzada la marihuana, ¿per què no prohibeixen l'amor?

O, si més no, ¿oi que en els paquets de tabac t'avisen dels mil perills que comporta el fet de fumar? Fins i tot volen posar-hi fotografies de pulmons destrossats per conscienciar de com n'és, de perillós, el fet de fumar! I així doncs, em demano jo... ¿Per què no ens avisen del perill de l'amor? ¿Per què no agafen parelletes joves pel carrer i els hi foten una foto d'una persona tirada en qualsevol cantonada, borratxa, per advertir-los de les terribles conseqüències que pot arribar a tindre el fet d'estar enamorat? Si fem que l'amor sigui il·legal potser hi haurà menys corrupció al món.

¿On són els dirigents d'aquest país quan s'han de prendre decisions importants? És per pensar-hi.

dimarts, 23 de març de 2010

gibositat

A vegades, seus en silenci en una cadira trencada i et poses a redactar el guió de la teva vida. Penses, fumes i tornes a pensar.
Enllesteixes el teu guió. És perfecte: té girs argumentals molt imprevisibles i a més no hi han faltes!

Però, llavors, una noia calenta amb tres vicis passa davant teu i t'hi cala foc. Se t'incendien els papers que has escrit, i has de tornar a començar.

Vet aquí la gibositat del teu cos: imperfecció per reescriure. Una cosa que surt de tu i que no saps com mantenir-te-la a dintre. Avui el torno a començar.

dilluns, 22 de març de 2010

hola, com estàs i adéu-siau

Un dia vas venir a casa meva i t'hi vas instal·lar perquè m'acostumés a la teva presència. Semblava que t'hi havies de quedar per sempre més, i això em feia tindre un bioritme constant d'idees. Esmorzaves de cafè amb torrades, i fins que no era l'hora de dinar restaves, impassible, contemplant un vaivé de turbulències a l'aire.

Ara només t'enrecordes de mi quan és l'hora d'anar a dormir, però jo no en tinc prou, amb sentir-te tan poc: et necessito a tothora, i el teu adesiara m'anul·la com a persona.