dilluns, 14 de juny de 2010

les llumetes de Collserola

Darrerament, la torre de Collserola fa unes llumetes molt fortes, ¿que us hi heu fixat? Diuen que és per la boira, que es veu que s'hi veu malament i, així, els ocells no hi xoquen de nit. I, ja de pas, perquè tampoc no hi xoquin els helicòpters ni cap mena d'avió. Són tres llumets, que hi han posat: l'un a la base de l'antena, l'altre al bell mig i el darrer, a la punta, i s'alcen sobre un mar de petits puntets de colors que deuen ser els edificis de la ciutat. Tots tres parpellegen junts: ara m'encenc, ara m'apago i ara em torno a encendre, i així van fent.

Quan me'ls miro, penso que n'hi hauria hagut prou amb posar-ne un a la punta. ¿De debò que cap ocell o cap ovni s'hi podrien estimbar? Trobo que, veient el llum de dalt, ja evitarien el de baix. Potser els hi posen perquè faci més bonic, i així m'hi pugui entretenir una estona llarga. O potser ho fan perquè un de sol estaria massa desolat. I dos farien festa. En posen tres i així tothom està content.

Potser el senyor que els hi ha posats té algun trauma a casa amb el número tres, i aquesta és la seva manera de redimir-se'n. Potser jo també hauria de posar tres llumets a la porta de l'habitació, i a veure quant trigaria a apagar-se'n un. Si no s'apaga, puc agafar unes estisores i com qui no vol la cosa tallar un cable. Però potser és millor esperar que es fongui per si sol. Un que no sigui el meu, esclar.

Quan es fa de dia, tots tres continuen llampeguejant, però la llum del sol els relativitza i no es noten. En certa manera, em fa il·lusió que no destaquin: és com si, malgrat que hi siguin, encara que continuïn fent pampallugues, cap dels tres llums no tingui importància. I si per mi en té, ningú no ho veu. I m'haig d'esperar que es faci fosc per veure'ls brillant de nou. I aquest és el meu petit festival de cada nit. Ara, però, l'únic que em fa por és que, si marxa la boira, ja no vegi més llumetes brillants.

dimecres, 9 de juny de 2010

mirar per la finestra

La posició ideal per mirar per la finestra és fer-ho des d'un punt de vista prudencial: ni massa a prop ni tampoc massa lluny. Hi podeu mirar del dret o bé del revés, fent tombarelles o de qualsevol manera. També podeu cantar mentre ho feu! El que és important és fixar la mirada al punt on hi ha la finestra. Preferiblement cal que estigui oberta: altrament podria ser avorrit. Esclar que, segons com, mirar per la finestra amb la finestra tancada pot ser un exercici molt interessant.