dilluns, 31 de gener de 2011

informes perillosos

Alerta! Mireu aquesta notícia.

Ikea ha recibido doce informes en todo el mundo de vasos "Rund" que se han roto con el uso. Cinco de esos informes habían causado algún daño leve.

¿Com s'ho han fet, els informes, per fer mal a la gent?

dissabte, 1 de gener de 2011

el 23è conte

L'altre dia, mentre jeia al llit, em va venir una mica de gana i vaig anar al rebost a buscar una mica de xocolata. No n'hi havia, però al fons de tot de l'habitació, a l'última lleixa de la prestatgeria, hi vaig veure una caixa. És la típica caixa amb quatre gargots mal guixats que hi ha sigut sempre, però, de tant de temps que feia que l'hi veia, mai no hi havia parat atenció. La vaig obrir per tafanejar què hi havia, i ja no em vaig enrecordar més que tenia gana.

A dins hi havien tot de joguines, algunes en bon estat i d'altres que no tant, que havien sigut meves --i continuaven sent-ho--. Hi havia l'Hipo, un hipopòtam de peluix que un gos va mossegar i estava apedaçat, i en Toni, un osset com qualsevol altre però que portava uns pantalons de pana molt carrinclons. Sempre els feia estar junts perquè pensava que havien de ser bons amics. També hi havia algunes cintes de casset i uns llibres.

D'entre els llibres, en vaig rescatar un que es deia "Les picabaralles d'en Gat i d'en Ratolí". Era un llibre de contes d'animals, de caràcter força infantil. Els protagonistes eren en Gat i en Ratolí, però cada història passava amb altres animals. En Gat i en Ratolí sempre s'enfadaven per qualsevol fotesa, però, al final de cada conte, amb l'ajuda d'algun animal, tornaven a estar junts.

Aquest llibre m'ha agradat sempre molt perquè està escrit amb una lletra molt maca, les històries són curtes però boniques, i cada relat té una il·lustració on hi surten en Gat, en Ratolí i la resta dels animals. Hi havia una llebre que sortia sempre i em feia riure perquè semblava que tingués son a tota hora. També hi havia un xai que sovint sortia mig esquilat. Era molt graciós. I en Ratpenat, que duia una mena d'arracades grosses, una cosa molt estranya. Aquest no sortia gaire. Potser el tenien com a cosa exòtica.

Recordo que, en la història número 3, en Gat s'enfadava perquè en Ratolí no li deixava menjar patates fregides. Al final resultava que en Ratolí li deia que no perquè, una vegada que n'havia menjat, s'havia ennuegat, i patia per si a en Gat li passava el mateix. L'Ós Bru li va fer entendre que els gats poden menjar coses que als ratolins no se'ls hi posen bé, i va quedar resolt el malentès.

En el capítol 17, en Ratolí no deixa sortir en Gat de casa. En Gat s'enutja perquè té una xicota i la vol anar a veure. Resulta que en Ratolí té por de quedar-se sol i per això l'empipa. Es veu que la foscor li fa feredat i, si veu els ulls d'en Gat, li passa la por. Però aquí ve en Xai i li fa entendre que no el pot retenir. Molt tendre. De petit, quan llegia aquest conte, pensava que jo havia d'aprendre a fer com en Ratolí, i que em calia saber dormir sol, sense voler tenir la mare o l'àvia amb mi. De més gran he entès que això als humans ens passa sempre.


Els primers contes me'ls sé de memòria. Me'ls he llegit tantes vegades que podria dir fins i tot on hi ha una coma. Però hi ha una cosa estranya. En el capítol 23, en Ratolí es compra un avió teledirigit i marxa de casa, i en Gat està tot nerviós perquè no torna. En Gat no sap on és i es comença a amoïnar de debò. Però al final torna, no sé per què. I resulta que el conte no s'acaba d'acabar. Té un punt final, com tots els altres, i hi ha una il·lustració d'en Gat i d'en Ratolí amb en Gos i la Hiena. En Gos era el quiosquer del barri, i en aquest conte hi sortia fumant una pipa. Però no recordo que hi sortís cap hiena. Quan passo a llegir el conte 24, m'adono que no he entès com acaba el conte 23, i llavors me'l torno a llegir, però mai no l'acabo d'entendre i sempre que provo de continuar llegint em quedo encallat en el 23. A vegades torno a començar el llibre de bell nou, des del principi, i sempre que passo pel 23è és com si no m'enrecordés que m'encallo i no hi paro prou atenció. El fet és que encara no sé com acaba el llibre, perquè sempre he volgut fer les coses per ordre i no vull llegir els contes finals fins que no hagi acabat els primers. I ara no sé si en Ratolí i en Gat s'acaben avenint o si acaben com el rosari de l'aurora.

El llibre, l'he buscat per les llibreries, per veure si n'han tret una edició més nova. Potser és que era una errada d'impremta i l'haurien corregida, he pensat sempre. Però enlloc més no l'he trobat. Hauré de guardar bé l'exemplar que tinc jo, com si fos un tresor.

Il·lustració: Núria Feijóo