dijous, 21 de juliol de 2011

en parella

He pensat molts cops si els éssers humans estem fets per viure sols, o si necessitem algú amb nosaltres. Potser només ens cal tenir un complement, o realment no som res sense algú altre.

Totes aquestes coses són difícils d'aclarir, i potser cada persona pensaria d'una manera diferent, en això. A còpia de pensar-hi, però, he arribat a la conclusió que els éssers humans necessitem viure en parella. Si no, tots sols, som incapaços de perfilar-nos el clatell quan ens tallem els cabells amb màquina. Només per això, em penso que estem fets per la convivència. Mireu, si no, aquestes geishes, i que desventurades que serien si fossin soles: no es podrien arreglar ni posar-se maques, i moririen de fam.

3 comentaris:

John ha dit...

Efectivament cadascú té una pròpia concepció. Jo crec que... bueno, explicar el que jo penso és potser un xic complicat. Tanmateix, però, si que existeixen persones (els xamans, per exemple) que opinen que la vida te l'has de fer tu sense tenir cap tipus de sentiment. És molt fort... Però, sigui com sigui, prefereixo d'experimentar qualsevol tipus d'emoció amb "l'altre persona" per tal d'aprofitar això que en diem ment.

el dimoni esbotzegat ha dit...

Home, jo una vida amb mi mateix... Passo. Prefereixo aprofitar les emocions, també!

Anònim ha dit...

Es tard per comentar??? Crec que no! ^^
Crec que la vida esta feta per compartir-la pero que, paradojicament no la pots compartir fins que no aprens a viure sol i creixes com a individu, perque si no, pots caure en dependre de l'altre persona i llavors no estas compartint la teva vida, sino, venent-la al millor postor. (Laura desde un ordinador que no te accents :D)