dissabte, 18 de febrer de 2012

no eres tu

Seies davant meu sense saber que jo pensava en tu. Però, això rai. No et podia tan sols haver passat pel cap que un noi qualsevol s'hauria encisat de mirar-te. Jo no et conec, ni menys encara em coneixes tu. I, si de cas, estaves massa enfeinada a tenir cura d'aquell nen que seia amb tu per esbrinar si cap de les mirades de ningú del vagó era per a tu.

I, tot i així, jo t'esguardava i no me'n cansava, i et recordava, i presumia de tots els moments feliços que m'has fet viure. D'incerts, de serens. De feliços i, més recentment, de melangiosos.

Si encara fossis aquí, hauries estat ella. Res no hauria canviat: hauries estat exactament així, amb la teva parla peculiarment particular, amb aquest tallat de cabells i aquest gest tendre. Hauries estat davant meu, vetllant aquell nen, i jo no t'hauria dit res. Si m'haguessis descobert que et fitava, no ho hauries sabut copsar. Ni tan sols t'hauria ballat pel cap un moment vague de la meva existència. Però m'hauries fet tan joiós com me n'havies fet sempre.