dilluns, 5 de març de 2012

Perpinyà parla i escriu en català

El Castellet de Perpinyà

Mig miler de persones s’apleguen a la capital del Nord per reivindicar la llengua catalana en un dictat ludicofestiu

EL DIMONI ESBOTZEGAT. El proppassat dissabte 3 de març, la capital de la Catalunya del Nord va tornar a sentir enraonar en català amb normalitat pels seus carrers. Un bon grapat de catalans, del sud i del nord, vam fer-hi cap per participar al Dictat Català, celebració reivindicativa que, any rere any, organitza el Servei d’Afers Catalans de la Vila de Perpinyà per fer saber a tothom que el català encara és viu, a pesar de les dificultats.

Tan bon punt vaig haver arribat a l’estació, un cartell ben gros em va deixar clar que havia arribat al “Centre del món”. Aprofitant l’avinentesa de ser en un lloc tan important, vaig decidir de perdre’m pels racons d’aquesta vila i gaudir dels milers de senyeres que lluïen, orgulloses, les quatre barres per tots els carrers i establiments. Vaig pensar: “Tot i això, de català, no en sentiràs gaire”. Ans al contrari! Arreu s’hi podia sentir gent parlant la llengua de Llull. Probablement, la reivindicació ens hi havia aplegats.

I és que no en vam ser pas pocs: havent dinat, mig miler de persones vam provar d’escriure --sense faltes!-- un text de Joan Tocabens: un conte ple de surrealisme, d’escenes pujades de to i de paraules en desús. No hi van faltar els sospirs de desesperació que, malgrat tot, no impedien les rialles i els somriures que aquelles paraules catalanes tan estrafolàries ens feien aparèixer al rostre.

Vora ¾ de 6 del vespre, el dictat va acabar: crits d’alleugeriment, somriures i abraçades. Tothom estava orgullós d’estimar la seva llengua d’una manera tan sana, engrescadora, divertida i, sobretot, buida de recances.

L’endemà, els carrers encara lluïen senyeres amb la mateixa força que ho havien fet el dia anterior; la llengua, tanmateix, semblava haver-se esfumat del centre del món. Caldrà, doncs, que perdurin aquests dictats multitudinaris, a fi de mantenir viva la flama de la catalanitat.